Introduction in English
Saturday, the 12th of May 2018. I was starting my day trip in L’amposta quite late at around 3 pm. Yhe day before i was reading that there will be some rain and thunder in the ebro area. Nevertheless my goal was to reach Bot, which is lying about 50 km in the Terra Alta from my start point. So i was riding relaxed my bike through the ebro valley to Tortosa, having there some delicious tortilla de huevo, going shopping some spaghetti to the supermarket Mercadona for the dinner and continuing the via verde all up along the river.
T
Climax a català
Doncs vaig seguir la via verde per la communitat d’aragò, l’amic de catalunya durant la reconcista, estant una mica mujat i fregit. El ciel encara estava negre i hi havía molte vent. De sobte vaig veure una taula amb el nom Paüls. Em semblava connegut i em vaig recordar que és el poble de la Noelia de Tarragona que hi havía trobat via couchsurfing. Doncs em vaig pensar “has de enviar-li una abraçada d’aquest lloc amb aquesta taula”. Això vaig fer una foto i enviar-li-la via whatsapp. No tartava molt i ja vaig recibir una resposta que hubiessa cambiat el seu plan del cap de setmana, que estuviessa al seu poble i que pudiessa visitar-la-hi. No reflexir molt, vaig tornar al lloc on hi havía la taula de Paüls i vaig atacar per arribà.
Hi havía molta subida i un vent increible. El ciel es va posar més i més oscur i la gent als cotxes que m’estavan passants probablement pensava quin noi més boig. Però jo solament tenía un destino: arribar al poble de la Noelia sin haber de dormir fora a un camping amb aquest temps salvatge.
A un lloc havía de desmontar de la bici perquè havía massa vent i un cliff molt profunt. L’adrenalin va entrar als meus vens i jo vaig pensar “wowowo – quina locura”. Això vaig activar la meva timbre i vaig gritar “alladul!” que vol dir tot stret a l’arab.
A les deu de la nit vaig arribar finalment al poble. Estava totalment mojat i fatig. Probant trobar la casa de la Noelia vaig realisar que no hi havía cobertura del meu provider de movil. Doncs vaig entrar a un bar i vaig preguntar si hubiessa correctament arribat a Tarragona. La dona del bar em va veure sin responder-me i amb una vista molt confusa. “Ah va ser solament una broma. Conneixeu la Noelia”, vaig preguntar-li en segut. “No, no la conneixem. Ho sento.”, va responder-me. “Però ha de vivre aquí, a aquest carrer.”, vaig dir una mica pergut. No hi havía ninguna resposta. Això vaig agafar el meu movil i monstar-li la foto de la Noelia del seu whatsapp. “Ah si, ella viu molt aprops.”, va dir la dona del bar i va monstar-me la seva casa que estava solament tres cases més arriba del carrer.
